L’hípica es un estil de vida:
Els dissabtes m’agrada sortir diuen uns…
Els diumenges m’agrada dormir fins tard…diuen uns altres…
Passes masses hores per estar amb uns “simples cavalls” diuen amics meus...
Pensa en estudiar més i no tan amb els cavalls... diuen els meus pares...
Penses per dins i somrius...que saben ells que saben del que significa l’hípica per mi!
Ells no saben els nervis que passes abans d’un concurs...
Ells no saben tots els entrenaments i competicions que no has deixat perdre per estar malalt o lesionat...
Ells no saben la satisfacció que et dona quan guanyes un concurs i els teus companys i amics t’abrasen felicitan-te i, sobretot, de l’orgullós que et sens quan el teu cavall a donat l’anima per fer realitat el teu desig de fer un molt bon paper a les pistes....
Ells no saben que és guanyar o perdre per dècimes...
Ells no saben de com es pot arribar a estimar tan aquest esport...
Pista, terra, cuadrilong, jutges, nervis, públic i els minuts d’espera a entrar a la pista que es fan eterns.... aquesta es la nostra vida, que sabran ells?
Molta gent diu: l’hípica no te res a veure amb la vida, no se quantes coses deuen saber de la vida, però de l’hípica de ben segur que no en saben res.














